Així és la 'sopa de plàstic' que asfixia el món

Plastiglomerado: és el nom oficial d'un nou mineral que no existia abans en la naturalesa, però és ara freqüent. Va ser descobert el 2014, a la platja Kamilo, de l'illa de Hawaii, i el formen sediments i deixalles plàstics. En l'era actual, dominada per l'acció dels éssers humans, "els perills de la producció i ús indiscriminat d'aquest material sintètic, derivat de la indústria petroquímica, ens perseguiran durant segles", diu el politòleg holandès Michiel Roscam Abbing, autor del Atles de la Sopa de Plàstic del Món, acabat de publicar. El primer exemplar ha estat lliurat a Karmenu Vella, comissari europeu de Medi Ambient, i assenyala que només un tractat internacional podrà contenir un producte avui inseparable de la nostra vida quotidiana.

"Els oceans cobreixen el 71% de la superfície de la Terra, i hi ha la creença errònia que només hi ha illes de plàstic surant per aquí (...) quan la veritat és que està per tot arreu: a terra, mar i aire. La seva acumulació i fragmentació és tal, que els danys derivats del plàstic superen els seus beneficis ", assegura Roscam Abbing. Expert en medi ambient i membre de la Plastic Soup Foundation (Amsterdam), posa un exemple gràfic per il·lustrar una lluita que és de tots: productors, governs i consumidors. És la famosa imatge del cavallet de mar amb la cua enroscada en un bastonet per a l'oïda, que delata la responsabilitat malament compartida. La va prendre el fotògraf Justin Hoffman, resident a Canadà, mentre bussejava a Indonèsia, i apareix entre les il·lustracions de l'Atles. "Podria haver-se evitat", diu l'escriptor. "Els bastonets plàstics van al vàter, i directes a les aigües superficials i les platges. Quan el fabricant podria fer-los de cartró o fusta. Però són més cars ".

Altres dades: als Estats Units, es llencen a les escombraries 2,5 milions d'ampolles de plàstic a l'hora; cada minut, s'usa en el món un milió de bosses de plàstic.

Una bona idea per reduir la fabricació i ús dels plàstics és el tatuatge de la pell de fruites i verdures amb làser. "És segur i sostenible, manté l'etiquetatge obligatori i està aprovat per la UE. Espanya és pionera en aquesta tecnologia (Laserfood, València) i estalvia embolcalls perquè la informació essencial s'imprimeix a la pell ".

Font : https://elpais.com/elpais/2018/05/01/ciencia/1525169199_449233.html

Fet per: Santi Ruiz